Què és MÚSICA A L'ESCOLETA"?

“Música a l’escoleta....una mirada a la infantesa” és un projecte per mitjà del qual l’alumnat de música de 2n d’ESO entra en contacte amb els xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys de l’Escola Infantil Municipal per fer-los-hi unes sessions d’estimulació musical. El projecte conclou amb un Mini-festival, on els i les alumnes dels dos centre interpreten cançons conjuntament i altres per separat, en un concert nadalenc.

Els alumnes de secundària, al llarg d’un mes es preparen per a aquesta trobada investigant i aprenent coses sobre el desenvolupament dels bebès, tant des del punt de vista de les capacitats musicals com psico-motrius o del llenguatge; i ho tenen molt present a l’hora de visitar l’escoleta i adaptar les activitats en funció dels alumnes que els hi ha tocat tutoritzar.

Quan alguns adolescents s'han perdut en un seguit de fracassos a l’etapa secundària, aquesta experiència els hi puja l'autoestima i es veuen com a referents dels menuts/des.  Durant uns dies veuen com els bebès se’ls acosten amb gran curiositat i admiració, i els i les adolescents se n’adonen que els hi poden ajudar a fer les activitats, jugar amb ells, contar-los un conte i, en definitiva, atendre'ls en exclusiva; aquest el retorn a la infantesa en un moment  crític com l’adolescència per la busca de la seua pròpia identitat, els hi fa brillar els ulls.

Per altra banda, es pretèn sensibilitzar que la cura dels infants no és patrimoni exclusiu de les dones. Tots i totes ho podem fer, malgrat que des de menuts i menudes se’ns han inculcat una sèrie de prejudicis culturals, començant per la divisió per gèneres de les joguines i acabant per les feines relacionades amb la cura d’infants.

Pel que fa a aspectes més curriculars, l’activitat contribueix a adquirir nous aprenentatges o reforçar d’altres ja tractats a l'aula de música de secundària: així es reforcen d'una manera molt vivencial conceptes com les qualitats del so i es treballa més intensament el cant, el ball i la interpretació, ja que tot ha de ser pràctic, no conceptual.

Un aspecte que enriqueix el projecte és la possibilitat de fer un concertet davant d’un públic molt agraït, cosa que lleva la pressió escènica i afavoreix  la interacció amb la comunitat que ens envolta i ajuda a consolidar les relacions intergeneracionals.

A més a més, el projecte també s’ajusta al treball competencial, que busca aprenentatges complexos que siguen operatius en un context real, que sempre és altament motivador, perquè veuen una aplicació del contingut fora de l’aula (en aquest cas, hem utilitzat la música per estimular els bebès, per calmar-los, perquè experimenten, ...). Aprendre conceptes de dinàmica i agògica en abstracte no és motivador, en canvi, quan hi ha un objectiu d’aplicació real, fa que l’alumnat, a banda de comprendre millor el concepte, es motive molt més.